LA TORNADA A BADALONA

Després de passar una nit de descans a Almerimar, necessària per la duresa del dia anterior, reiniciem el retorn amb una navegació d’unes 150 milles (gran part fetes a vela) fins a Santa Pola, creuant de nou Cabo de Gata però de dia el que ens permet gaudir de la seva bellesa. En aquest tram una balena passa molt a prop del Floquet. Sortim al dia següent (1 de juny), ens apropem a Tabarca i ens aturem unes hores al port de Dènia per sopar, després de superar els caps de La Nao i Sant Antoni, que compliquen l’estat de la mar. Sortim a mitjanit, amb vents més forts dels previstos que ens arriben de proa; hem d’afluixar la marxa i sobre les 9 de la nit del dia 3 atraquem a Benicarló, on passem un parell de dies de descans, amb visita a Peñíscola i Delta de l’Ebre amb dinar de celebració a Casa Asmundo a Sant Carles de la Ràpita. L’últim tram fins a Badalona el fem sense incidències i amb la pesca d’un parell de verats i amb molta presència de molts pesquers al tram de Vilanova. Atraquem a les 5,30 de la matinada del dia 6 de juny, cansats però contents. Deixem el resum de l’aventura pel següent post.

NAVEGAR PER ALBORÁN AMB FORÇA 7

El dia 19 de maig abandonem Málaga en solitari JF i un servidor per a continuar el retorn fins a Badalona. Poc imaginàvem el que ens esperava. Les previsions meteorològiques coincidien en preveure vents de força 6 en el centre de Alborán i com a molt de 5 a la costa. La realitat va ser molt diferent, la força del vent de ponent va anar augmentant i per davant de Motril, costejant, van ser de força 6 i puntualment de força 7, amb velocitats de fins a 40 nusos, superant clarament les previsions i que puntualment van posar al Floquet a 9 nusos, mai vistos. El pitjor va ser l’onatge que ràpidament es va crear, amb onades curtes de fins a 3 m, que quan venien per aleta sacsejaven fortament el vaixell i el pilot automàtic va deixar de funcionar correctament. En aquestes condicions no hi havia altre remei que portar el vaixell a mà, procurant que la onada ens agafés de popa rodona. En alguna maniobra de canvi de gènova vàrem perdre per segons el control que fa afegir angustiar a la situació. Finalment vàrem trobar refugi al port d’Almerimar, passada la mitjanit per descansar una mica quan ja la situació havia baixat clarament. A banda de que cal millorar el pilot automàtic, dues conclusions: el Floquet és molt mariner i tenim un Almirante immillorable per aquestes situacions. Tot plegat va evitar acabar com en el dibuix del Roger!

EL PLAER DE NAVEGAR A VELA

El dia 27, després d’omplir el dipòsit de gasoil a un preu que sembla ridícul comparat al d’Espanya, abandonem definitivament Gibraltar creuant de nou la badia d’Algeciras sortejant la gran quantitat de vaixells ancorats i el intens tràfic. Fins arribar a Málaga vàrem anar tota l’estona a vela, amb vent constant de ponent, d’uns 15 nusos de velocitat aparent el que ens feia avançar a uns 6 nusos. Deu hores de plaer nàutic constant, completat amb la pesca d’una tonyina d’uns 4-5 kg que va ser en part consumida amb salsa de tomàquet (a l’andalusa, sobretot amb pebrot verd) un cop atracats al Club Mediterráneo de Málaga. Al dia següent vàrem tenir temps de visitar una part de la ciutat, que per cert està magnífica al menys en la zona del centre i portuària. Després de dinar a un “xiringuito” de la platja, amb un fort vent de ponent, TC i QR ens van deixar ja que s’havia esgotat el seu temps disponible per l’aventura. Quedem sols l’Almirante i un servidor per emprendre el viatge de tornada.

PER FÍ GIBRALTAR

El dia 25 abandonem el port de Tarifa abans de les 11 del matí, i en dirigim a l’escenari de la batalla de Trafalgar i retornem cap a Gibraltar, creuant tot l’estret, amb vents de popa i amb la gènova posada, Fem tot l’estret navegant a vela, amb velocitats superiors a 6 nusos. Sorprèn la verdor de paisatge i també la rapidesa dels canvis. Poc abans d’arribar a la badia d’Algeciras, els vents s’intensifiquen molt (fins més de 25 nusos) i el onatge augmenta significativament, Movent-nos entre grans petrolers ancorats i sortejant el tràfic, atraquem a Marina Bay. Estem a Gibraltar després d’haver creuat dues vegades l’estret, una amb vents en contra i l’altre amb vents a favor. Destinem la tarda i el dia 26 a visitar el penyal. Sorprèn l’ocupació de l’espai i l’activitat comercial, Un taxista ens comenta les avantatges en educació, habitatge i transport que tenen els poc més de 25,000 ciutadans i no m’estranya gens que vulguin conservar el seu estatus, La parla indistinta anglesa i andalusa és un altre element significatiu. La visita turística inclou les mones i els túnels tant de la segona guerra mundial com de setges anteriors; tot el penyal és una fortificació plena de canons. Les vistes des del cim són espectaculars i els avions aterren a pocs metres de on estem atracats. També visitem una immensa cova càrstica, preparada per fer d’hospital durant la segona guerra mundial. En definitiva, l’aventura nàutica ha tingut també la vessant de visita turística a un enclavament desconegut per nosaltres, amb pintes de cervesa londinenca incloses,

PRIMER CREUAMENT DE L'ESTRET I ENTRADA OBLIGADA A TARIFA PER CULPA DEL GASOIL

El dia 23 abandonem el port de Roquetas amb mar agitada i fort vent de llevant, que ens permet navegar a vela unes hores. El vent s’acaba i el consum de gasoil no ens garanteix arribar al nostre destí ja que no va ser possible aprovisionar-nos a Roquetas, com ja hem explicat. Sobre quarts d’onze de la nit atraquem a la benzinera de Marina del Este a Almuñecar; malgrat que estava l’operari no es va voler servir perquè acabava el seu torn i va ser necessari anar fins a Almuñecar en taxi, a les tantes de la nit,  per aconseguir 50 litres de gasoil. També ens va inspeccionar la Guardia Civil, mirant per dins del vaixell. Vàrem continuar viatge, passant de llarg Gibraltar i la badia d’Algeciras; el fort vent de proa ens va fer consumir molt gasoil malgrat a no anar a més de 2 nusos i no va quedar més remei que entrar a Tarifa a passar nit i  repostar després d’un trajecte d’unes 150 milles. Ja havíem creuat per primera vegada l’estret!.

També, en moments de calma tot just passada la badia d’Algeciras, vàrem poder observar les diferents fileres d’aigua, pròpies d’una zona d’oceanografia tan complexa com és l’Estret.

arifa és un port pesquer, sense serveis per la flota esportiva; després de diferents intents vàrem aconseguir atracar abarloats a un petit moll. Tampoc tenen servei de gasoil i de nou va ser necessari anar omplir un bidó a la gasolinera. Tarifa és un poble molt bonic, amb el torrassa de la llegenda de Guzmán El Bueno, que tots hem estudiat a primària. Vàrem aprofitar el matí per adquirir tonyina d’almadrava i visitar el mercat, que és també molt interessant.

.