domingo, 12 de junio de 2016

L'AVENTURA 2016 HA ACABAT. A MANERA DE RESUM ...




  • L’aventura d’aquest any va començar a Badalona el dissabte 14 de maig de 2016 i va acabar la matinada del dia 6 de juny, també al port de Badalona i tenia com objectiu creuar l’Estret de Gibraltar
  • Cinc aventurers han participat en aquesta navegació: JA, fins a Formentera; QR i TC, fins a Màlaga després de creuar l’estret de Gibraltar; JF i FV han fet la totalitat del viatge.
  • En aquests 24 dies el Floquet ha recorregut un total de 1.346 milles nàutiques i ha visitat 9 ports: Sant Antoni de Portmany, La Sabina, Roquetas de Mar, Tarifa, Gibraltar, Màlaga, Almerimar, Santa Pola i Benicarló i ha fet dues breus estàncies a Marina del Este (Almuñecar) i Dènia.
  • Hem aprofitat el periple per visitar tant llocs d’interès històric i monumental com de valor natural (parcs de Formentera, Cabo de Gata, Gibraltar, Delta de l’Ebre). La bona gastronomia ha estat sempre present, tant a terra com a la mar.
  • Malgrat anar sempre amb el curri posat, només hem pescat en tres ocasions: un bonítol, una tonyina petita i un parell de verats. Això de la pesca és un misteri, condicionat per tants factors, que com diu en JF “només es pesca si els peixos tenen gana”.
  • Hem observat tortugues marines, diferents grups de dofins i  balenes en un parell d’ocasions. També ens hem adonat, sobretot a les Balears, de gran quantitat de meduses que ens fa pensar que aquest estiu serà problemàtic.
  • Hem navegat a vela tant com hem pogut però tot i així hem consumit més combustible que el que pensàvem degut a la manca de vent i a rebre el vents de proa en part del viatge. Sobretot el segon creuament de l’Estret, a vela tota l’estona, quedarà per sempre en el record d’aquells que estem una mica bojos pel mar...
  • La convivència a bord ha estat molt bona i tornem a casa amb una bona col·lecció d’anècdotes que recordarem durant molt temps com el desviament obligat a l’altura de Cartagena per unes maniobres militars, el control de la Guardia Civil a Almuñecar i presa de pèl de l’encarregat de la benzinera a Marina del Este. En el capítol accidents només assenyalar en QR va patir una dislocació d’un parell de dits degut a una maniobra nàutica.
  • L’experiència ens demostra que les previsions meteorològiques a la Mediterrània són una ciència més aviat inexacta. Malgrat fer servir tres fonts (Windyty, INM i Seagrid) la realitat ha estat sovint diferent a la prevista: vents de més intensitat (30-40% més)  i de diferent direcció. Els models no aconsegueixen preveure el comportament complex de la Mediterrània en prou precisió com perquè la previsió sigui una eina determinant de planificació.
  • La situació més compromesa la vàrem patir de tornada per davant de Motril, amb vents de força 7 puntualment i un onatge que ens va alterar el bon funcionament del pilot automàtic, com expliquem en una de les entrades del blog.
  • Donem per tant acabada l’aventura de 2016, cansats però amb un balanç francament positiu. Caldrà seguir fent millores al Floquet (les plaques solars han funcionat molt bé) però som un grup d’amics que ens entenem, cadascú en la seva parcel·la. I caldrà començar a pensar en l’aventura de 2017, un cop conquerit Gibraltar!



LA TORNADA A BADALONA

Després de passar una nit de descans a Almerimar, necessària per la duresa del dia anterior, reiniciem el retorn amb una navegació d’unes 150 milles (gran part fetes a vela) fins a Santa Pola, creuant de nou Cabo de Gata però de dia el que ens permet gaudir de la seva bellesa. En aquest tram una balena passa molt a prop del Floquet. Sortim al dia següent (1 de juny), ens apropem a Tabarca i ens aturem unes hores al port de Dènia per sopar, després de superar els caps de La Nao i Sant Antoni, que compliquen l’estat de la mar. Sortim a mitjanit, amb vents més forts dels previstos que ens arriben de proa; hem d’afluixar la marxa i sobre les 9 de la nit del dia 3 atraquem a Benicarló, on passem un parell de dies de descans, amb visita a Peñíscola i Delta de l’Ebre amb dinar de celebració a Casa Asmundo a Sant Carles de la Ràpita. L’últim tram fins a Badalona el fem sense incidències i amb la pesca d’un parell de verats i amb molta presència de molts pesquers al tram de Vilanova. Atraquem a les 5,30 de la matinada del dia 6 de juny, cansats però contents. Deixem el resum de l’aventura pel següent post.









lunes, 6 de junio de 2016

NAVEGAR PER ALBORÁN AMB FORÇA 7



El dia 19 de maig abandonem Málaga en solitari JF i un servidor per a continuar el retorn fins a Badalona. Poc imaginàvem el que ens esperava. Les previsions meteorològiques coincidien en preveure vents de força 6 en el centre de Alborán i com a molt de 5 a la costa. La realitat va ser molt diferent, la força del vent de ponent va anar augmentant i per davant de Motril, costejant, van ser de força 6 i puntualment de força 7, amb velocitats de fins a 40 nusos, superant clarament les previsions i que puntualment van posar al Floquet a 9 nusos, mai vistos. El pitjor va ser l’onatge que ràpidament es va crear, amb onades curtes de fins a 3 m, que quan venien per aleta sacsejaven fortament el vaixell i el pilot automàtic va deixar de funcionar correctament. En aquestes condicions no hi havia altre remei que portar el vaixell a mà, procurant que la onada ens agafés de popa rodona. En alguna maniobra de canvi de gènova vàrem perdre per segons el control que fa afegir angustiar a la situació. Finalment vàrem trobar refugi al port d’Almerimar, passada la mitjanit per descansar una mica quan ja la situació havia baixat clarament. A banda de que cal millorar el pilot automàtic, dues conclusions: el Floquet és molt mariner i tenim un Almirante immillorable per aquestes situacions. Tot plegat va evitar acabar com en el dibuix del Roger!


sábado, 4 de junio de 2016

EL PLAER DE NAVEGAR A VELA



El dia 27, després d’omplir el dipòsit de gasoil a un preu que sembla ridícul comparat al d’Espanya, abandonem definitivament Gibraltar creuant de nou la badia d’Algeciras sortejant la gran quantitat de vaixells ancorats i el intens tràfic. Fins arribar a Málaga vàrem anar tota l’estona a vela, amb vent constant de ponent, d’uns 15 nusos de velocitat aparent el que ens feia avançar a uns 6 nusos. Deu hores de plaer nàutic constant, completat amb la pesca d’una tonyina d’uns 4-5 kg que va ser en part consumida amb salsa de tomàquet (a l’andalusa, sobretot amb pebrot verd) un cop atracats al Club Mediterráneo de Málaga. Al dia següent vàrem tenir temps de visitar una part de la ciutat, que per cert està magnífica al menys en la zona del centre i portuària. Després de dinar a un “xiringuito” de la platja, amb un fort vent de ponent, TC i QR ens van deixar ja que s’havia esgotat el seu temps disponible per l’aventura. Quedem sols l’Almirante i un servidor per emprendre el viatge de tornada.







domingo, 29 de mayo de 2016

PER FÍ GIBRALTAR



El dia 25 abandonem el port de Tarifa abans de les 11 del matí, i en dirigim a l’escenari de la batalla de Trafalgar i retornem cap a Gibraltar, creuant tot l’estret, amb vents de popa i amb la gènova posada, Fem tot l’estret navegant a vela, amb velocitats superiors a 6 nusos. Sorprèn la verdor de paisatge i també la rapidesa dels canvis. Poc abans d’arribar a la badia d’Algeciras, els vents s’intensifiquen molt (fins més de 25 nusos) i el onatge augmenta significativament, Movent-nos entre grans petrolers ancorats i sortejant el tràfic, atraquem a Marina Bay. Estem a Gibraltar després d’haver creuat dues vegades l’estret, una amb vents en contra i l’altre amb vents a favor. Destinem la tarda i el dia 26 a visitar el penyal. Sorprèn l’ocupació de l’espai i l’activitat comercial, Un taxista ens comenta les avantatges en educació, habitatge i transport que tenen els poc més de 25,000 ciutadans i no m’estranya gens que vulguin conservar el seu estatus, La parla indistinta anglesa i andalusa és un altre element significatiu. La visita turística inclou les mones i els túnels tant de la segona guerra mundial com de setges anteriors; tot el penyal és una fortificació plena de canons. Les vistes des del cim són espectaculars i els avions aterren a pocs metres de on estem atracats. També visitem una immensa cova càrstica, preparada per fer d’hospital durant la segona guerra mundial. En definitiva, l’aventura nàutica ha tingut també la vessant de visita turística a un enclavament desconegut per nosaltres, amb pintes de cervesa londinenca incloses,