PETITA EXCURSIÓ FINS A TOSSA

Avui 15 milles molt tranqui-les d’anada i tornada fins als voltants de Tossa. Hem resseguit la costa del massís de Cadiretes, amb recons ben conservats (Cala Vigatà, Cala del Sr. Ramon, Cala Fotadera) barrejats amb destrosses urbanístiques com Cala Salions. En general, però, és una costa força ben conservada. Estem planificant una excursió per dissabte, si el temps ens deixa, fins a Les Medes. Poc vent; amb tota la vela, no hem arribat a 5 nusos. A la tornada, amb un vent de popa, l’anemòmetre marcava zero de vent aparent; feia molta calor. He aconseguit arreglar l’averia elèctrica. Tripulació: N, T(I) i F.

UNA BONA SORTIDA

Avui hem fet una sortida maca: amb uns 10 nusos de vent ens hem endinsat fins la fondària de 100 metres, hem fet alguns bords, hem anat agafant el vent per aleta cap a Tossa i després hem virat cap a Sant Feliu. Cap incidència més enllà dels problemes que tinc amb les bateries que no carreguen a port. Molta calor i ha acabat apareixen boira sobre el massís de Cadiretes. Total, unes 15 milles més a anotar. Tripulació: T(I), T(II), M, N, T i F. Com veieu, un complert!

LA PRIMERA FEINA DEL DIA

La primera feina del dia és obrir l’ordinador i mirar els models de previsió. Aquest any m’he aficionat (per culpa del Almirante!) al Zygrib, que és molt bo encara que no he aconseguit obtenir l’alçada de l¡onatge; només em dona el vent. Normalment una cosa és conseqüència de l’altre, però quan es navega pel Mediterrani s’arriba a la conclusió que no sempre és així. Després cal buscar un racó pel que es vegi el mar i comprovar que el que diu el model és veritat. Avui, sol i mosques! A partir d’aquí, es prenen les decisions...

ATRACANT AMB MÉS DE 20 NUSOS!

Avui ha estat un dia molt intens, no per les tres hores de navegació ni per les 15 milles navegades sinó per tot el que ha passat. Al pujar la major ha calgut resoldre un problema d’entortolligament de la drissa. Després hem fet algunes bordades, sense que el vent baixés mai de 17 nusos. Amb només la major hi hagut moment que hem assolit una velocitat de 6 nusos. El garbí ha anat pujant i camí de S’Agaró el pilot automàtic ha tingut una fallida; hem entrat al por ben remullats i amb un vent de quasi 30 nusos. Restava el pitjor: l’amarratge!. Amb un vent a dins del port de més de 20 nusos no ha estat gens senzill; després d’un intent fallit i amb l’ajut eficaç dels auxiliars del Club Nàutic de Sant Feliu ho hem aconseguit i hem respirat tranquils tot assaborint una cervesa. Petites aventures que suposen anar consolidant graons. Tripulants d’avui: T(I), T(II), C, M i F.

JA ESTEM A LA COSTA BRAVA

Ahir vàrem fer el viatge des de  Badalona; una mica més de 40 milles, fetes en 7 hores. Les mateixes per anar a Nova York amb avió, però amb el Floquet sense “jet lag”. A la sortida de Badalona, i durant les tres primeres hores, hi havia una mar molt incòmode de NE que ens va castigar força; mar incomprensible, ja que no feia vent i el dia anterior tampoc. La Mediterrània és així de complexa. Poc a poc el vent va situar-se de SE, la mar es va tranquil·litzar