LA DARRERA SORTIDA DE 2012?

La manera millor de fer una aturada a aquests dies tan tradicionals ha estat fer una petita sortida per davant de Badalona, un parell d’hores, sense vent i tota l’estona a motor (al menys hem carregat bateries, que falta feia). No hem volgut parlar de política i ens hem centrat al G.S.: cal una bona programació ja que el temps corre de presa. Tres prioritats: a) resoldre el tema de la potabilitzadora, b) fer l’examen als candidats i c) decidir si avancem la baixada a Canàries. Avui no hi havia ningú al mar; Sant Esteve és poc mariner. Unes 10 milles amb companyia del Almirante. Que l’any 2013 ens reservi bones singladures!

ENTRENAMENT PEL "GRAN SALTO"

Avui he tornat al vaixell dels bons records. Un cop superats els problemes amb les bateries, que requeriran tota la nostra atenció, hem fet una sortida d’unes 15 milles i unes 5 hores. No hem apagat el motor per por de problemes elèctrics i hem navegat a “la francesa”, és a dir, només amb la gènova. Puntualment el vent ha arribat a 16 nusos però en general no ha passat de 10. Navegació molt tranquil·la, amb una mica de mar de fons. Ha estat un entrenament pel “gran salto” i hem decidir fer proves amb el sextant; el almirante ha aconseguit alinear els miralls, cosa gens senzilla en moviment. Hem esperat la posta de sol per fer fotografies molt atractives i hem atracat quan ja era de nit. Contents per la vivència i, evidentment, la conversa ha estat la política i el Carib. Per exemple: on comprar les banderes dels països que volem visitar? Què fer si se’ns espatlla el timó electrònic? Podem pensar en una potabilitzadora d’aigua?. Seguirem, ben segur!

 

 

EL "GRAN SALTO" JA TÉ DERROTA!

Ja tenim un primer esborrany de derrota, feta pel Almirante (que podeu veure complerta a jafamiii.blogspot.com) unes 9.000 milles repartides en els següents trams:

 

1.     Trasllat a Canàries

2.     Canàries-Bequia

3.     Recorregut per les illes

4.     Antigua a Açores

5.     Açores a Barbate

6.     Barbate a Badalona

 

Bé, és  una primera proposta que cal anar treballant. L’aventura pinta important, d’aquelles coses que a un li agradaria fer un cop a la vida. Hi ha molta feina: documentació, instrumentació, assegurances, farmaciola, entrenament, pla d’avituallament, etc.

 

UN D.LL.V. DE MÉS DE 100 MILLES NAVEGANT ENTRE MONSTRES

Els dies 6 i 7 d’octubre vàrem fer la primera sortida d’entrenament de les previstes per a preparar el “gran salto” del gener de 2014. Al ser un D.LL.V. i amb una mica de terral, el vent ens va conduir a resseguir la costa de Barcelona, creuant monstres. La intenció era arribar a Tarragona o Torredembarra però aviat vàrem veure que el vent era insuficient. Passat Cubelles vàrem decidir endinsar-nos cap el mar, amb el vent que hi havia: tota la nit vàrem estar avançant tranquil·lament entre 1 i 2 nusos, fent les guàrdies que van ser seriosament sortejades. Cap a les 9 del matí va entrar vent del nord degut a una baixa baromètrica i durant un parell d’hores varem poder fer una bona cenyida i diferents bords. Evidentment el tema més important de conversa va ser l’aventura que estem preparant i fins i tot es va establir el recorregut per les illes del Carib. Va haver temps també per les bromes i les discussions; la més encesa que tenim oberta, i motiu d’haver de pagar un sopar qui perdi, és si només amb una lectura de sextant és possible o no determinar una posició. Molts grans creuers movent-se per les proximitats de Barcelona i abans d’arribar a Badalona vàrem estar a punt de creuar-nos amb una regata esportiva. Conclusions: a) molt bon ambient en la tripulació, b) he de fer moltes petites coses al Floquet que he deixat massa penjant i c) navegar és una passió. Protagonistes: JF, TC(I) i FV

ARRIBA EL MOMENT DE PRENDRE DECISSIONS!

Aprofitant una sortida per davant de Barcelona li vaig plantejar (i no va ser fàcil) directament al Almirante la meva proposta de traslladar el GRAN SALTO a l’any 2014. Avantatges: espero estar jubilat i tenir temps per fer el viatge complert i no li caldrà buscar tripulants desconeguts, que sempre és un perill; pel 2014 tenim el compromís del Tomás. A més, tindrem temps de preparar millor les cosses: físicament, emocionalment i materialment. Ell pensa que sigui una ensarronada, que perdi l’oportunitat i que el deixem penjat. Per això li hem de formalitzar el nostre compromís a una reunió que tindrem aquesta setmana. A mi em fa molta il·lusió aquesta aventura que pot arribar a ser el repte que convé intentar al menys una vegada a la vida. Per això segueixo de prop altres aventures similars, com podeu veure en els links d’aquest bloc.

 

La sortida per davant de Barcelona sense vent, molt tranqui-la. Poso algunes fotografies d’una singladura d’unes 8 mn.

UNA TORNADA UNA MICA DURA

 

Malgrat que ja fa quasi quinze dies que el Floquet ja està a Badalona, la feina m’ha impedit explicar la tornada que va ser una mica èpica. La previsió de vents era bona fins al migdia i després anunciava vent de fins a 20 nusos, de garbí. Vàrem sortir de SFG a dos quarts de deu del matí i fins a Lloret el vent va ser pràcticament zero: vàrem poder fotografiar un grup de cormorans com si estesin en un estany. Un cop més, el viatge ens dona l'ocasió de veure les destrosses que un determinat model urbanístic ha provocat a les costes del Maresme. Després de menjar una truita molt bona de la N, el vent va anar pujant i al punt de la una ja era d’uns 14 nusos, de 220º, moment que vàrem treure les veles i anàvem a més de 5 nusos. A les tres el vent va superar els 20 nusos i a més venia d'una direcció que ens impedia navegar be, i vaig recollir veles, maniobra criticada a posteriori pel “almirante” que diu que un veler sempre ha de portar veles. Les darreres tres hores van ser amb vents de 25-30 nusos i onades d’un metre que ens entraven per  l’amura de babord. Déu n’hi do  com saltàvem les onades. El Floquet es va portar molt be i el pilot automàtic no va fallar que és el que més temia jo. Ens vàrem remullar de valent a la banyera i sobre a dos quarts de sis vàrem entrar al port de Badalona sense més problemes. Un gintònic de l’amic Agustín es va treure les angoixes, malgrat que no vàrem poder menjar els entrecots que un servidor havia comprat. Tres conclusions (ja sabudes) d’aquesta petita aventura: a) al Mediterrani l’estat del mar pot canviar ràpidament, b) sempre cal conservar una mica de vela i 3) pots anar a 30 nusos de vent i amb onades d’un metro i no enfonsar-te. Unes 40 milles més a anotar. Protagonistes: T(I), N i F.

 

 

 

PETITA EXCURSIÓ FINS A TOSSA

Avui 15 milles molt tranqui-les d’anada i tornada fins als voltants de Tossa. Hem resseguit la costa del massís de Cadiretes, amb recons ben conservats (Cala Vigatà, Cala del Sr. Ramon, Cala Fotadera) barrejats amb destrosses urbanístiques com Cala Salions. En general, però, és una costa força ben conservada. Estem planificant una excursió per dissabte, si el temps ens deixa, fins a Les Medes. Poc vent; amb tota la vela, no hem arribat a 5 nusos. A la tornada, amb un vent de popa, l’anemòmetre marcava zero de vent aparent; feia molta calor. He aconseguit arreglar l’averia elèctrica. Tripulació: N, T(I) i F.

UNA BONA SORTIDA

Avui hem fet una sortida maca: amb uns 10 nusos de vent ens hem endinsat fins la fondària de 100 metres, hem fet alguns bords, hem anat agafant el vent per aleta cap a Tossa i després hem virat cap a Sant Feliu. Cap incidència més enllà dels problemes que tinc amb les bateries que no carreguen a port. Molta calor i ha acabat apareixen boira sobre el massís de Cadiretes. Total, unes 15 milles més a anotar. Tripulació: T(I), T(II), M, N, T i F. Com veieu, un complert!

LA PRIMERA FEINA DEL DIA

La primera feina del dia és obrir l’ordinador i mirar els models de previsió. Aquest any m’he aficionat (per culpa del Almirante!) al Zygrib, que és molt bo encara que no he aconseguit obtenir l’alçada de l¡onatge; només em dona el vent. Normalment una cosa és conseqüència de l’altre, però quan es navega pel Mediterrani s’arriba a la conclusió que no sempre és així. Després cal buscar un racó pel que es vegi el mar i comprovar que el que diu el model és veritat. Avui, sol i mosques! A partir d’aquí, es prenen les decisions...

ATRACANT AMB MÉS DE 20 NUSOS!

Avui ha estat un dia molt intens, no per les tres hores de navegació ni per les 15 milles navegades sinó per tot el que ha passat. Al pujar la major ha calgut resoldre un problema d’entortolligament de la drissa. Després hem fet algunes bordades, sense que el vent baixés mai de 17 nusos. Amb només la major hi hagut moment que hem assolit una velocitat de 6 nusos. El garbí ha anat pujant i camí de S’Agaró el pilot automàtic ha tingut una fallida; hem entrat al por ben remullats i amb un vent de quasi 30 nusos. Restava el pitjor: l’amarratge!. Amb un vent a dins del port de més de 20 nusos no ha estat gens senzill; després d’un intent fallit i amb l’ajut eficaç dels auxiliars del Club Nàutic de Sant Feliu ho hem aconseguit i hem respirat tranquils tot assaborint una cervesa. Petites aventures que suposen anar consolidant graons. Tripulants d’avui: T(I), T(II), C, M i F.

JA ESTEM A LA COSTA BRAVA

Ahir vàrem fer el viatge des de  Badalona; una mica més de 40 milles, fetes en 7 hores. Les mateixes per anar a Nova York amb avió, però amb el Floquet sense “jet lag”. A la sortida de Badalona, i durant les tres primeres hores, hi havia una mar molt incòmode de NE que ens va castigar força; mar incomprensible, ja que no feia vent i el dia anterior tampoc. La Mediterrània és així de complexa. Poc a poc el vent va situar-se de SE, la mar es va tranquil·litzar

90 MILLES PER LA COSTA DE BARCELONA

Una altre sortida d’entrenament amb una mica de tot. Arranquem de Badalona a les 7 de la tarda, amb una mar tranquil·la, voregem el port de Barcelona entre el seu tràfic, amb una posta molt bonica darrera de Montjuic. Mentre a terra feia un calor insuportable, a la mar ens vàrem haver d’abrigar una mica. Sopem i cuinem i sobre la una de la matinada fondegem al port de Vallcarca. Entra una mar molt molesta, de fons ja que no hi havia vent, fins el punt que hem d’abandonar Vallcarca i entrar, després d’una navegació molt molesta, a descansar unes hores al port de Vilanova. Sortim a l’alba, i puc fotografiar el sol embrutat per les partícules transportades pel vent del sud i seguim una ruta diferent; la mar seguia molesta però es va anar calmant. Vàrem parlar molt del “Gran Salto” ja que el temps ens atrapa!. Estones a vela només, estones amb l’ajuda del motor (sense gènova) perquè el vent venia de proa. Pesquem molt, sobre tot a les proximitats de Badalona (però la pesca serà objecte d’un altre post), i a les dues de la tarda del dia següent atraquem al port de Badalona. A l’hora de l’atrac tinc un oblit i enganxo una amarra a l’hèlix. Em dic burro varis cops a mi mateix, però sortosament el dinar que vàrem fer al Sant Floquet ens va treure de penes. Tripulació: FV i JF; convidat al dinar, AT.

LA DURESA DE LA VIDA MARINERA

Quan expliques als amics i coneguts la vida al mar, tothom creu que és molt bonic i romàntic. Hores i hores de guàrdia molt dura, menjar de qualsevol manera, sortides o postes del sol lletges, etc. Quan intentes explicar la veritat, no et creuen. Però ha arribat el moment de demostrar-ho i per això he penjat tres fotografies plenament representatives del patiment pel que passem els enamorats de la mar...

QUÉ BONITA ES BADALONA, EN INVIERNO Y VERANO...

Badalona vista des del mar, amb la seva platja, el nou passeig marítim, el pont del petroli… Teníem molta feina a fer (bomba del wàter,  baixar el programa grid, tapar petits foradets, etc...) però al final vàrem decidir a sortir a donar un vol. Poc vent; només vàrem treure la gènova (això se’n diu anar “a la francesa” segons alguns) però hi havia un mar de fons molest, que es veu a la fotografia. Evidentment vàrem parlar del Carib ja que de mica en mica cal concretar les coses. Tripulació: un servidor, JF i TC. Total, unes 6 mn. Lo just per treure’ns el cuquet durant un parell d’hores!

VÍDEO QUE NO T'HAS DE PERDRE

Primers minuts, divertits; segona part, emocionant!

http://youtu.be/NAifwATrTnw

PROCÉS A UN BONÍTOL!

1.      Captura, per principiants i amb una canya poc propícia

2.      Esquarterament amb falta de material adequat

3.      Preparació culinària

a.      En carpaccio (sense llimones i torradetes)

b.      A la planxa (tomba i gira)

c.       Amb tomàquet i pebrots del piquillo

d.      Marmitako (a casa del almirante)

SEGON VIATGE A MENORCA: 25 a 28 de maig

Amb el Floquet acabat de netejar, vàrem sortir del Port de Badalona el divendres dia 25, sobre el migdia; això si, primer vaig carregar el gasoil no sigui que ...(els seguidors del bloc ja m’entenen!). Les primeres tres hores de navegació van ser dures; hi havia un garbí molt fort (l’anemòmetre va marcar durant força estona vents aparents superiors a 20 nusos) i malgrat rissar la major i recollir una mica de gènova, anàvem a més de set nusos. El pilot automàtic no responia bé i la navegació era molt incòmode; confesso que va haver un moment que vaig pensar de girar cua. El Almirante, mal pensat, va dir que per por; no és veritat. La qüestió és que de mica en mica tots es va calmar (com havia anunciat el Almirante, un cop sortíssim de la costa) i vàrem navegar a vela fins a les quatre de la matinada (sense haver de canviar la configuració de les veles), quan va caldre posar el motor per falta de vent. Durant el viatge vàrem veure molts dofins (cinc o sis grups) i ens vàrem cruspir l’excel·lent truita de la Sra. M.  La costa de Menorca apareix poc a poc ja que és una illa força plana. Vàrem passar per cala Pregona (espectacular) i sobre el migdia vàrem atracar a Fornells, amb un objectiu molt clar: la caldereta!. Aquest cop a Es Cranc; senzillament un plaer de déus. Tarda tranqui-la: siesta, pomada, passejada i sopar al vaixell. Al dia següent, després de menjar una magnífica ensaïmada i comprar el pa, vàrem iniciar la tornada a Badalona. Es va haver de fer a motor ja que el poquet vent venia de proa. Vàrem pescar un peixet (el primer amb la meva canya) que va ser objecte de tractament culinari immediat, com podeu veure en el següent reportatge. Vàrem omplir les hores descobrint coses del circuit d’aigües negres del Floquet i sobretot parlant del “salto” al Carib.  Sense cap més incidència digna de ser assenyalada (més enllà del moment gintònic i del creuament nocturn amb grans vaixells) vàrem arribar a Badalona sobre les 6 del matí, després de fer 283 milles. Un bon entrenament!. Tripulació: Juan F., Tomás i Ferran.

LES DUES DARRERES AVENTURES A BALEARS

Gràcies a la col·laboració del mestre Juan F., us incloc les derrotes dels dos darrers viatges que hem fet a Balears: Sóller (setembre) i Fornells (maig); aquest darrer també amb el Tomás.  En total, 537 milles. El programa és molt interessant i permet conèixer situacions durant tot el viatge: pesca de la tonyina, dinar i moment gin tònic al pairo...

QUAN NO POT SER, NO POT SER

El dia 27 d’abril teníem decidit fer una petita aventura a les Balears, tot aprofitant el pont. Ho havíem preparat tot: menjar, begudes, vaixell, etc.. Però a les 7 del matí, el cel del port de Badalona era amenaçador i la previsió meteorològica molt dolenta. Després es va organitzar una bona tamborinada que va durar un parell de dies. Vàrem ser previsors i la vàrem encertar. El mar és així... un altre dia serà.

SI VOLEU VIURE LA GRAN AVENTURA DE LA VOSTRA VIDA ...

Connecteu amb els meus amics del Ju (la Judith, en Marc i la Trufa), al Carib!

Si quieres navegar entre estas islas llenas de cocoteros, pescar, bañarte en sus aguas cristalinas y conocer la cultura de los indios Kuna, puedes tener la oportunidad compartiendo un tiempo con nosotros, en el Ju. Llegar hasta San Blas es muy accesible, ya que hay vuelos baratos hasta Panamá City, desde donde te organizamos como venir hasta San Blas en un viaje en coche atravesando la selva que dura unas dos horas y media.

ciudadanosdelmar@gmail.com


Telefono: (507) 65101659 / (507) 61286943

CINC ANYS JUNTS

Aquest mes fa cinc anys que el Floquet està amb nosaltres. Ha estat un procés molt interessant: una compra per intuïció per anar aprenent després tots els seus secrets, que són molts. M’ha agradat fer-ho poc a poc i ara em sembla que ja puc dir que l’he fet meu, gràcies amb l’ajut dels meus mestres (en Marc i darrerament en Juan F.). Cada interruptor, cada cab, cada vela... té la seva funció. Junts hem fet, fins a dia d’avui, 1.283 mn. És un vaixell noble, que navega molt bé, perfectament cuidat pel seu antic propietari, ben equipat, còmode.... A la navegació a vela tot és pura física, tot està predeterminat: en conseqüència, els errors no es poden dissimular i es paguen. Això m’agrada molt perquè es un repte personal constant. Ara comença una nova etapa, molt més activa, que espero anar explicant en aquest bloc...

LA VARADA DE 2012

La temporada comença amb una varada per netejar fons  i pintar l’obra viva. L’any passat no ho vaig fer i pensava que el casc estaria pitjor. La veritat és que estava bastant bé, amb algunes bestioles que segurament donarien satisfacció a algun especialista amb macroinvertebrats marins. Vàrem aprofitar també per arreglar el problema de la unió entre el pal i la botavara. La veritat és que encara queden moltes coses per fer, que aniré completant mica a mica. La més urgent és canviar les gomes de la bomba del vàter.

DIA GRIS

Sortida amb els gendres més que res per matar el cuquet, tot esperant temps amb més temps! Poc vent (no ha passat l’aparent de 8 nusos), dia gris però ha sortit el sol. Després s’ha anat tapant cada cop més i a l’arribada a port, ha descarregat de valent. Hem fet la maniobra sense problemes però al anar a posar la funda a la major ens hem trobat que ha caigut el pern que uneix la botavara al pal!. Sort que no ha passat quan teníem les veles desplegades!. Ara cal esbrinar què s’ha fet malbé o quina peça s’ha perdut.

Pel que sembla, sortir per davant de Badalona aquests mesos d’hivern tens diversió garantida a partir del migdia. Avui també. Quasi 20 nusos de garbí i el Floquet a 7, amb tota la major i la
gènova. Avui he sortit amb dos bons amics i sense el “maestro” (que està al IMSERSO), però
he atracat i he pujat les veles seguint les seves ensenyances i cap problema. Queden moltes coses a fer per tenir el vaixell enllestit; sobretot cal mirar bé el tema del pilot automàtic...

PEL MARESME PARLANT DEL CARIB

Una bona sortida, amb velocitat punta de més de 7 nusos, amb una bona cenyida i amb vent aparent d'uns 17 nusos; també hem navegat de través però amb poc vent a la primera part de la sortida. En total unes 20 milles. A més hem fet pràctiques amb el sextant, amb lectures d'alçada del sol. S'ha aprofitat el temps per xerrar molt i la veritat és que hem parlar molt del Carib. Sembla que el bon moment seria el gener....

ARA VA DE BO!

Primera sortida de l'any
2012, davant del Maresme. El “maestro” i jo hem gaudit: primer
tranquil·litat i després mitja hora de vent aparent fins quasi 20
nusos, que ens ha permès cenyir a 6,6 nusos. Després un altre cop
calma. Hi ha molta feina a fer al vaixell i també hem parlat molt
del Caribe...