Avui ha estat un
dia especial per la petita història del Capità Ferran. Hem començat per canviar l’oli del motor, primer cop que faig
personalment l’operació sota la supervisió del almirante. Després de dinar hem
decidit sortir, malgrat el fort vent que feia. Ha estat una mica buscar el
límit, pujar un altre graó per anar agafant seguretat. El vent, que venia de
terra, ha arribat a un màxim de 26,9
nusos, amb tota la major posada i regulant la gènova, el Floquet ha navegat a
més de 7 nusos, a vegades amb una escora de més de 15 graus. El vent era ratxejat
i amb freqüents canvis de direcció, el que ens ha dut a fer molt bordos. El
pilot automàtic segueix fent el tonto i quasi tota l’estona hem portat el
vaixell a mà. Moltes explicacions del Almirant, que si el centre vèlic, que si caldria
posar un “rizo”, què passa quan es va només amb la major en aquestes circumstàncies...
La veritat és que en tot moment ens ha donat seguretat i ara tinc el
convenciment que és possible anar a quasi 30 nusos de vent, amb drap, sense que
passi res. La part final de la tornada s’ha hagut de fer a motor (per culpa de que el vent ens venia totalment aproat) i hem gaudit d’una
magnífica posta darrera del Tibidabo. Sortida molt satisfactòria, d’unes 17
milles en 2,5 hores: JF, TC i FV.
