PER FÍ GIBRALTAR

El dia 25 abandonem el port de Tarifa abans de les 11 del matí, i en dirigim a l’escenari de la batalla de Trafalgar i retornem cap a Gibraltar, creuant tot l’estret, amb vents de popa i amb la gènova posada, Fem tot l’estret navegant a vela, amb velocitats superiors a 6 nusos. Sorprèn la verdor de paisatge i també la rapidesa dels canvis. Poc abans d’arribar a la badia d’Algeciras, els vents s’intensifiquen molt (fins més de 25 nusos) i el onatge augmenta significativament, Movent-nos entre grans petrolers ancorats i sortejant el tràfic, atraquem a Marina Bay. Estem a Gibraltar després d’haver creuat dues vegades l’estret, una amb vents en contra i l’altre amb vents a favor. Destinem la tarda i el dia 26 a visitar el penyal. Sorprèn l’ocupació de l’espai i l’activitat comercial, Un taxista ens comenta les avantatges en educació, habitatge i transport que tenen els poc més de 25,000 ciutadans i no m’estranya gens que vulguin conservar el seu estatus, La parla indistinta anglesa i andalusa és un altre element significatiu. La visita turística inclou les mones i els túnels tant de la segona guerra mundial com de setges anteriors; tot el penyal és una fortificació plena de canons. Les vistes des del cim són espectaculars i els avions aterren a pocs metres de on estem atracats. També visitem una immensa cova càrstica, preparada per fer d’hospital durant la segona guerra mundial. En definitiva, l’aventura nàutica ha tingut també la vessant de visita turística a un enclavament desconegut per nosaltres, amb pintes de cervesa londinenca incloses,

PRIMER CREUAMENT DE L'ESTRET I ENTRADA OBLIGADA A TARIFA PER CULPA DEL GASOIL

El dia 23 abandonem el port de Roquetas amb mar agitada i fort vent de llevant, que ens permet navegar a vela unes hores. El vent s’acaba i el consum de gasoil no ens garanteix arribar al nostre destí ja que no va ser possible aprovisionar-nos a Roquetas, com ja hem explicat. Sobre quarts d’onze de la nit atraquem a la benzinera de Marina del Este a Almuñecar; malgrat que estava l’operari no es va voler servir perquè acabava el seu torn i va ser necessari anar fins a Almuñecar en taxi, a les tantes de la nit,  per aconseguir 50 litres de gasoil. També ens va inspeccionar la Guardia Civil, mirant per dins del vaixell. Vàrem continuar viatge, passant de llarg Gibraltar i la badia d’Algeciras; el fort vent de proa ens va fer consumir molt gasoil malgrat a no anar a més de 2 nusos i no va quedar més remei que entrar a Tarifa a passar nit i  repostar després d’un trajecte d’unes 150 milles. Ja havíem creuat per primera vegada l’estret!.

També, en moments de calma tot just passada la badia d’Algeciras, vàrem poder observar les diferents fileres d’aigua, pròpies d’una zona d’oceanografia tan complexa com és l’Estret.

arifa és un port pesquer, sense serveis per la flota esportiva; després de diferents intents vàrem aconseguir atracar abarloats a un petit moll. Tampoc tenen servei de gasoil i de nou va ser necessari anar omplir un bidó a la gasolinera. Tarifa és un poble molt bonic, amb el torrassa de la llegenda de Guzmán El Bueno, que tots hem estudiat a primària. Vàrem aprofitar el matí per adquirir tonyina d’almadrava i visitar el mercat, que és també molt interessant.

. 

DE FORMENTERA A CABO DE GATA

El dia 19 de maig, sobre les onze del matí, abandonem el port de La Savina per anar fins a Cabo de Gata. Son unes 230 milles que per falta de vent hem hagut de fer a motor la major part del trajecte. Cap incidència remarcable, més allà de la pesca d’un bonítol (que va ser menjat en marmitako i carpaccio, perfectament tallat per JF) i que l’alçada de Cartagena l’armada espanyola ens va obligar a allunyar-nos 1,5 milles d’una zona de maniobres militars, això si donant les ordres en anglès com correspon a un vaixell de bandera holandesa. Sobre les dues de la matinada del dia 21 de maig vàrem superar el far del Cabo de Gata i travessant la badia d’Almeria, el Floquet va atracar al port esportiu de  Roquetas de Mar. A l’endemà visitarem el parc natural de Cabo de Gata,força interessant,  gràcies a que el propietari del restaurant Santi (on es menja molt bé i del que recomanem la tortita de camarón) ens va deixar la furgoneta. El temps també el vàrem aprofitar per aprovisionar al Floquet d’aliments frescos i visitar el Castell de Santa Ana, fortament restaurant. El calendari ens va premiar amb una magnífica lluna plena. En canvi, no va ser possible omplir el dipòsit de gasoil degut a que el calat fins la benzinera era insuficient pel nostre vaixell. Com es veurà. Això ens va provocar un greu inconvenient a la propera etapa, com es veurà.

PER EIVISSA I FORMENTERA

El matí del dilluns 16 vàrem abandonar Benirrás i després de resseguir tota la costa, amb llocs molt interessants com la illa Margalida, arribàrem a Sant Antoni de Portmany, atracant a port per passar la nit. És un tram de costa ben preservat, amb formacions geològiques espectaculars. Al dia següent, el nostre rumb ens va conduir fins al illot de S’ Espalmador, contemplant pel camí i de ben a prop Es Vedrà. Sense problemes vàrem fondejar a una de les moltes boies disponibles; suposo que a l’estiu la situació serà molt diferent. Després de dinar i llençar la auxiliar a l’aigua, vàrem anar a la platja i alguns a gaudir d’un bany de fangs sulfurosos, que diuen van bé per la pell. La navegació ha estat tranqui-la, amb poc vent que ens venia de popa, emprant la gènova i a estones el motor. LA proximitat a la costa provoca intensificacions de la força; també observem moltíssim es meduses, probablement mal presagi per aquest estiu, El dimecres 18, a les nou,  atraquem al Port de Marina Formentera, ja que un dels aventurers (JA) ha de tornar a Barcelona. Dediquem el dia a visitar, per terra i en moto, els llocs més interessants de la illa: La Mola i el seu far, Es Caló (on dinem un peix excel·lent  i veiem les aigües turqueses), el far de Barberia i Les Salines; sense més temps, donem per acabada aquesta visita a Formentera, amb ganes de tornar-hi aviat.

TRAVESSIA FINS A EIVISSA

Després de preparar i avituallar el vaixell, el dissabte 14 de maig vàrem sortir de Badalona a dos quarts d’una del migdia. La tripulació està formada per JF, TC QR, JA i FV. La primera part del viatge, fins més o menys a l’altura de Vilanova, va ser tranqui-la, vàrem poder gaudir de les empanades de l’Anna i vàrem també observar vàries tortugues i fins i tot balenes molt a prop de terra. El temps darrera nostre estava turmentós i de mica en mica vàrem quedar sota el radi de la tempesta, amb vents molt forts (fins a 25 nusos) i canviants, i amb una mar de proa molt molesta i onades de 1,5 m aproximadament. Aquesta situació va durar fins les 12 de la nit i poc a poc  va anar a menys, obligant-nos anar a motor.  Sobre les 5 de la tarda del dia 15 i després de recorre unes 160 milles, vàrem arribar a la badia de Benirrás, molt bonica, on vàrem tenir l’oportunitat de presenciar una espectacular posta de sol, acompanyada de tambors des de la platja, i fer un bany reparador. Diverses experiències: el vaixell navegar molt bé en condicions dures i es defensa millor amb les veles posades, major rissada i gènova poc oberta. La primera nit a Eivissa va ser de descans.

ç