SEGUIM ENTRENANT!

Aprofitant tres hores del 15 d’agost hem fet una altre sortida d’entrenament i a la vegada d’examen a TS. Tot mol tranquil, el vent va anar baixant fins al punt que la tornada vàrem haver de fer un tram a motor per arribar a l’hora prevista. Converses sobre el GD i especialment el tema d’avituallament i gastronomia pel que he fet un primer càlcul (així estic de pensatiu en una de les fotografies) que miraré de penjar a la web. Total, unes 15 milles; tripulació: JF, FV i TS. Posta de sol espectacular al tornar al port. Vàrem veure també encluses de núvols sobre el Maresme i Vallès.

NOU ENTRENAMENT PEL GS!

Sortida d’unes quatre hores amb el JAFAM, després de col·locar la major que estava en reparació. Vent de garbí relativament fort, que en va permetre agafar una punta de fins a 8,2 nusos. Vàrem navegar a estones amb gènova i estones amb trinqueta, vàrem jugar una mica amb el sistema AIS, identificant automàticament als creuers, vaixells de càrrega i pesquers que passaven a menys de 2 milles de nosaltres; un valer ho va fer  a pocs metres de la proa en un joc estúpid i perillós. També es va provar el sistema de producció elèctrica amb hèlix submergida Cada vegada m’acostumo més al JAFAM i espero aviat dominar totes les operacions. Per suposat vàrem parlar molt del GS (fixar dates, res de maletes, subministraments, etc). Per suposat hi va haver temps per la gastronomia (en aquest cas, embotits ibèrics i una versió millorada del préssec al vi) i també per a una reparadora “siesta”. En total, una mica més de 20 milles

TENIM TRIPULACIÓ PEL GS!

Avui hem fet una sortida de quatre hores, que ha estat molt tranqui-la, amb vent constant d’uns 12 nusos, que ens ha permès una velocitat mitja de 5,5 nusos i punta de 6,5 i fins i tot una “trasdutxada”. Hem provat la gènova renovada que ha estat molt ben reparada, i també el sistema elèctric amb la nova bateria. S’hi estava tan bé que fàcilment haguéssim seguit fins a Menorca però les responsabilitats ens ho han impedit. Hem parlat del GS, contents perquè ja tenim el Tripulant núm. 3 i probablement també el núm. 4 i també hem planificat una sortida aquest agost per la Costa Brava.  Hem menjat uns entrepans i hem fet una petita innovació culinària: préssec de vinya al vi negre. He de confessar que he atracat d’una manera poc ortodoxa per culpa del garbí i de la manca del vaixell del meu estribor, amb ensurt injustificat d’uns altres veïns. L’Almirante ha proclamat que era resultat del vi del préssec.. no crec! Però hem rigut molt... Unes 16,5 milles i la tripulació, JF i FV.

TEMPS DE REPARACIONS

A un valer sempre es fan malbé coses: l’efecte destructor del medi marí més les fortes tensions que suporten les veles són les causes principals de desgast. Ha tocar reparar la gènova perquè s’estava desfent el protector solar. A la vegada la bateria del motor havia arribat al seu final.

Pensava que l’operació de treure la vela seria més complicada però sota la sàvia direcció del Almirante vàrem desmuntar la meva gènova (que gran és!) i la seva trinqueta, les vàrem plegar damunt del pantalà, les vàrem portar a reparar; uns dies després les vàrem recollir i, un cop pagat, sota un sol de juliol vàrem procedir de nou al seu muntatge. Va ser tot més senzill del que pensava i veig clar que he de practicar amb el tema dels nusos mariners, que se’m resisteixen. I per acabar,m vàrem treure la bateria vella, la vàrem substituir per la nova (quatre anys de garantia!) i apa, tot correcte.

Pujar i baixar una bateria que pesa d’un veler no és gens senzill. És a dir, vàrem quedar esgotats fins el punt que va ser necessari anar a menjar un arròs de nyores...

Ara el Floquet està a punt per les aventures de l’estiu

PRIMER ENTRENAMENT AMB EL JAFAMIII

Quan falten 202 dies per començar el  GS vàrem fer la primer sortida d’entrenament amb el JafamIII que serà el nostra vaixell pel viatge. Tan assenyalat succés va ser celebrat amb una excel·lent botella de champagne francès del nostre amic Agustín que ens va acompanyar.  La sortida va durar unes cinc hores, d’anada i tornada fins a Premià, amb fort vent que va arribar a un màxim de 29 nusos, amb una valor normal d’uns 20-22; vàrem navegar amb la trinqueta i la major reduïda i a velocitat superiors a 7 nusos. La discussió aquest cop va girar a l’entorn del castell de Burriac . Va ser tota una experiència per a mi ja que la configuració del Jafamiii és molt diferent a la del Floquet i les maniobres són diferents. Però vaig tenir bones sensacions: es veu un vaixell segur, que navega molt bé i que se’l veu capaç pel GS. Li falten obenques i coixins, però això es pot solucionar. Vàrem parlar molt del GS i arriba el moment de treballar de veritat...

AVUI CALIA SORTIR!

Avui hem sortit un parell d’hores llargues, amb vent de garbí fins a 15 nusos. Hem fet un riso i hem navegat a més de 6 nusos. Sempre de cenyida, tant a l’anada com a la tornada. Ho necessitàvem per treure’ns una mica el “mono” i inaugurar la primavera. L’almirante ha resolt amb brillantor el problema de la bateria  i hem parlat molt de política i també del GS. El dia era molt clar i s’endevinava Montserrat a través de la vall del Besòs. A la tornada hem anat a menjar una paella al St. Anastasi per saldar la deute de l’Almirante per una juguesca; ara jo li dec la llagosta al arribar a Bequia per una altre juguesca que jo vaig perdre. Total, unes 15 milles. Ara hi ha reparacions urgents a fer: protector solar de la gènova i canviar la bateria d’arrancada

SORTIDA ESPECIAL: BUSCANT ELS LÍMITS!

Avui ha estat un dia especial per la petita història del Capità Ferran. Hem començat per canviar l’oli del motor, primer cop que faig personalment l’operació sota la supervisió del almirante. Després de dinar hem decidit sortir, malgrat el fort vent que feia. Ha estat una mica buscar el límit, pujar un altre graó per anar agafant seguretat. El vent, que venia de terra,  ha arribat a un màxim de 26,9 nusos, amb tota la major posada i regulant la gènova, el Floquet ha navegat a més de 7 nusos, a vegades amb una escora de més de 15 graus. El vent era ratxejat i amb freqüents canvis de direcció, el que ens ha dut a fer molt bordos. El pilot automàtic segueix fent el tonto i quasi tota l’estona hem portat el vaixell a mà. Moltes explicacions del Almirant, que si el centre vèlic, que si caldria posar un “rizo”, què passa quan es va només amb la major en aquestes circumstàncies... La veritat és que en tot moment ens ha donat seguretat i ara tinc el convenciment que és possible anar a quasi 30 nusos de vent, amb drap, sense que passi res. La part final de la tornada s’ha hagut de fer a motor (per culpa de que el vent ens venia totalment aproat)  i hem gaudit d’una magnífica posta darrera del Tibidabo. Sortida molt satisfactòria, d’unes 17 milles en 2,5 hores: JF, TC i FV.