CINC ANYS JUNTS

Aquest mes fa cinc anys que el Floquet està amb nosaltres. Ha estat un procés molt interessant: una compra per intuïció per anar aprenent després tots els seus secrets, que són molts. M’ha agradat fer-ho poc a poc i ara em sembla que ja puc dir que l’he fet meu, gràcies amb l’ajut dels meus mestres (en Marc i darrerament en Juan F.). Cada interruptor, cada cab, cada vela... té la seva funció. Junts hem fet, fins a dia d’avui, 1.283 mn. És un vaixell noble, que navega molt bé, perfectament cuidat pel seu antic propietari, ben equipat, còmode.... A la navegació a vela tot és pura física, tot està predeterminat: en conseqüència, els errors no es poden dissimular i es paguen. Això m’agrada molt perquè es un repte personal constant. Ara comença una nova etapa, molt més activa, que espero anar explicant en aquest bloc...

LA VARADA DE 2012

La temporada comença amb una varada per netejar fons  i pintar l’obra viva. L’any passat no ho vaig fer i pensava que el casc estaria pitjor. La veritat és que estava bastant bé, amb algunes bestioles que segurament donarien satisfacció a algun especialista amb macroinvertebrats marins. Vàrem aprofitar també per arreglar el problema de la unió entre el pal i la botavara. La veritat és que encara queden moltes coses per fer, que aniré completant mica a mica. La més urgent és canviar les gomes de la bomba del vàter.

DIA GRIS

Sortida amb els gendres més que res per matar el cuquet, tot esperant temps amb més temps! Poc vent (no ha passat l’aparent de 8 nusos), dia gris però ha sortit el sol. Després s’ha anat tapant cada cop més i a l’arribada a port, ha descarregat de valent. Hem fet la maniobra sense problemes però al anar a posar la funda a la major ens hem trobat que ha caigut el pern que uneix la botavara al pal!. Sort que no ha passat quan teníem les veles desplegades!. Ara cal esbrinar què s’ha fet malbé o quina peça s’ha perdut.

Pel que sembla, sortir per davant de Badalona aquests mesos d’hivern tens diversió garantida a partir del migdia. Avui també. Quasi 20 nusos de garbí i el Floquet a 7, amb tota la major i la
gènova. Avui he sortit amb dos bons amics i sense el “maestro” (que està al IMSERSO), però
he atracat i he pujat les veles seguint les seves ensenyances i cap problema. Queden moltes coses a fer per tenir el vaixell enllestit; sobretot cal mirar bé el tema del pilot automàtic...

PEL MARESME PARLANT DEL CARIB

Una bona sortida, amb velocitat punta de més de 7 nusos, amb una bona cenyida i amb vent aparent d'uns 17 nusos; també hem navegat de través però amb poc vent a la primera part de la sortida. En total unes 20 milles. A més hem fet pràctiques amb el sextant, amb lectures d'alçada del sol. S'ha aprofitat el temps per xerrar molt i la veritat és que hem parlar molt del Carib. Sembla que el bon moment seria el gener....

ARA VA DE BO!

Primera sortida de l'any
2012, davant del Maresme. El “maestro” i jo hem gaudit: primer
tranquil·litat i després mitja hora de vent aparent fins quasi 20
nusos, que ens ha permès cenyir a 6,6 nusos. Després un altre cop
calma. Hi ha molta feina a fer al vaixell i també hem parlat molt
del Caribe...

TRAVESSIA A SÓLLER (22 setembre 2011)

El pla inicial era arribar fins al Delta del Ebre, però només sortir de Badalona el “maestro” va dir “con este viento vamos a Menorca”. De fet era un vent molt
bo, que en permetia cenyir a més de 7 nusos. “Doncs cap a Menorca”
vaig dir jo; al cap d'una estona, el vent que seguia sent bo ens portava a Mallorca; “doncs a Mallorca, vaig canviar”. Dit i fet: vàrem aconseguir anar només a vela fins a les quatre de la matinada, quan el vent va baixar molt.

A primeres hores del matí vàrem veure la costa nord de Mallorca i vàrem fondejar a La Foradada. Bocata, bany tranquil, dinar a Sóller i tornada cap a les 6 de la tarda.

A la tornada vàrem trobar una calma molt gran i el
motor no estava en condicions de funcionar (algun dia explicaré
perquè), vàrem fer tota la travessi a vela i vàrem invertir més
de 30 hores a tornar a Badalona. Vàrem veure dofins, balenes i una
nit tant tranquil·la que els estels es reflectien al mirall que era
l'aigua.

Bé, una bona aventura de la que vàrem aprendre que a vela
sempre s'arriba i que navegar exigir previsió. I també una nova
fita per les nostres sortides: ANEM ON EL VENT ENS PORTI!