EL "GRAN SALTO" JA TÉ DERROTA!

Ja tenim un primer esborrany de derrota, feta pel Almirante (que podeu veure complerta a jafamiii.blogspot.com) unes 9.000 milles repartides en els següents trams:

 

1.     Trasllat a Canàries

2.     Canàries-Bequia

3.     Recorregut per les illes

4.     Antigua a Açores

5.     Açores a Barbate

6.     Barbate a Badalona

 

Bé, és  una primera proposta que cal anar treballant. L’aventura pinta important, d’aquelles coses que a un li agradaria fer un cop a la vida. Hi ha molta feina: documentació, instrumentació, assegurances, farmaciola, entrenament, pla d’avituallament, etc.

 

UN D.LL.V. DE MÉS DE 100 MILLES NAVEGANT ENTRE MONSTRES

Els dies 6 i 7 d’octubre vàrem fer la primera sortida d’entrenament de les previstes per a preparar el “gran salto” del gener de 2014. Al ser un D.LL.V. i amb una mica de terral, el vent ens va conduir a resseguir la costa de Barcelona, creuant monstres. La intenció era arribar a Tarragona o Torredembarra però aviat vàrem veure que el vent era insuficient. Passat Cubelles vàrem decidir endinsar-nos cap el mar, amb el vent que hi havia: tota la nit vàrem estar avançant tranquil·lament entre 1 i 2 nusos, fent les guàrdies que van ser seriosament sortejades. Cap a les 9 del matí va entrar vent del nord degut a una baixa baromètrica i durant un parell d’hores varem poder fer una bona cenyida i diferents bords. Evidentment el tema més important de conversa va ser l’aventura que estem preparant i fins i tot es va establir el recorregut per les illes del Carib. Va haver temps també per les bromes i les discussions; la més encesa que tenim oberta, i motiu d’haver de pagar un sopar qui perdi, és si només amb una lectura de sextant és possible o no determinar una posició. Molts grans creuers movent-se per les proximitats de Barcelona i abans d’arribar a Badalona vàrem estar a punt de creuar-nos amb una regata esportiva. Conclusions: a) molt bon ambient en la tripulació, b) he de fer moltes petites coses al Floquet que he deixat massa penjant i c) navegar és una passió. Protagonistes: JF, TC(I) i FV

ARRIBA EL MOMENT DE PRENDRE DECISSIONS!

Aprofitant una sortida per davant de Barcelona li vaig plantejar (i no va ser fàcil) directament al Almirante la meva proposta de traslladar el GRAN SALTO a l’any 2014. Avantatges: espero estar jubilat i tenir temps per fer el viatge complert i no li caldrà buscar tripulants desconeguts, que sempre és un perill; pel 2014 tenim el compromís del Tomás. A més, tindrem temps de preparar millor les cosses: físicament, emocionalment i materialment. Ell pensa que sigui una ensarronada, que perdi l’oportunitat i que el deixem penjat. Per això li hem de formalitzar el nostre compromís a una reunió que tindrem aquesta setmana. A mi em fa molta il·lusió aquesta aventura que pot arribar a ser el repte que convé intentar al menys una vegada a la vida. Per això segueixo de prop altres aventures similars, com podeu veure en els links d’aquest bloc.

 

La sortida per davant de Barcelona sense vent, molt tranqui-la. Poso algunes fotografies d’una singladura d’unes 8 mn.

UNA TORNADA UNA MICA DURA

 

Malgrat que ja fa quasi quinze dies que el Floquet ja està a Badalona, la feina m’ha impedit explicar la tornada que va ser una mica èpica. La previsió de vents era bona fins al migdia i després anunciava vent de fins a 20 nusos, de garbí. Vàrem sortir de SFG a dos quarts de deu del matí i fins a Lloret el vent va ser pràcticament zero: vàrem poder fotografiar un grup de cormorans com si estesin en un estany. Un cop més, el viatge ens dona l'ocasió de veure les destrosses que un determinat model urbanístic ha provocat a les costes del Maresme. Després de menjar una truita molt bona de la N, el vent va anar pujant i al punt de la una ja era d’uns 14 nusos, de 220º, moment que vàrem treure les veles i anàvem a més de 5 nusos. A les tres el vent va superar els 20 nusos i a més venia d'una direcció que ens impedia navegar be, i vaig recollir veles, maniobra criticada a posteriori pel “almirante” que diu que un veler sempre ha de portar veles. Les darreres tres hores van ser amb vents de 25-30 nusos i onades d’un metre que ens entraven per  l’amura de babord. Déu n’hi do  com saltàvem les onades. El Floquet es va portar molt be i el pilot automàtic no va fallar que és el que més temia jo. Ens vàrem remullar de valent a la banyera i sobre a dos quarts de sis vàrem entrar al port de Badalona sense més problemes. Un gintònic de l’amic Agustín es va treure les angoixes, malgrat que no vàrem poder menjar els entrecots que un servidor havia comprat. Tres conclusions (ja sabudes) d’aquesta petita aventura: a) al Mediterrani l’estat del mar pot canviar ràpidament, b) sempre cal conservar una mica de vela i 3) pots anar a 30 nusos de vent i amb onades d’un metro i no enfonsar-te. Unes 40 milles més a anotar. Protagonistes: T(I), N i F.

 

 

 

PETITA EXCURSIÓ FINS A TOSSA

Avui 15 milles molt tranqui-les d’anada i tornada fins als voltants de Tossa. Hem resseguit la costa del massís de Cadiretes, amb recons ben conservats (Cala Vigatà, Cala del Sr. Ramon, Cala Fotadera) barrejats amb destrosses urbanístiques com Cala Salions. En general, però, és una costa força ben conservada. Estem planificant una excursió per dissabte, si el temps ens deixa, fins a Les Medes. Poc vent; amb tota la vela, no hem arribat a 5 nusos. A la tornada, amb un vent de popa, l’anemòmetre marcava zero de vent aparent; feia molta calor. He aconseguit arreglar l’averia elèctrica. Tripulació: N, T(I) i F.

UNA BONA SORTIDA

Avui hem fet una sortida maca: amb uns 10 nusos de vent ens hem endinsat fins la fondària de 100 metres, hem fet alguns bords, hem anat agafant el vent per aleta cap a Tossa i després hem virat cap a Sant Feliu. Cap incidència més enllà dels problemes que tinc amb les bateries que no carreguen a port. Molta calor i ha acabat apareixen boira sobre el massís de Cadiretes. Total, unes 15 milles més a anotar. Tripulació: T(I), T(II), M, N, T i F. Com veieu, un complert!

LA PRIMERA FEINA DEL DIA

La primera feina del dia és obrir l’ordinador i mirar els models de previsió. Aquest any m’he aficionat (per culpa del Almirante!) al Zygrib, que és molt bo encara que no he aconseguit obtenir l’alçada de l¡onatge; només em dona el vent. Normalment una cosa és conseqüència de l’altre, però quan es navega pel Mediterrani s’arriba a la conclusió que no sempre és així. Després cal buscar un racó pel que es vegi el mar i comprovar que el que diu el model és veritat. Avui, sol i mosques! A partir d’aquí, es prenen les decisions...