Avui
15 milles molt tranqui-les d’anada i tornada fins als voltants de Tossa. Hem resseguit
la costa del massís de Cadiretes, amb recons ben conservats (Cala Vigatà, Cala
del Sr. Ramon, Cala Fotadera) barrejats amb destrosses urbanístiques com Cala
Salions. En general, però, és una costa força ben conservada. Estem planificant
una excursió per dissabte, si el temps ens deixa, fins a Les Medes. Poc vent;
amb tota la vela, no hem arribat a 5 nusos. A la tornada, amb un vent de popa, l’anemòmetre
marcava zero de vent aparent; feia molta calor. He aconseguit arreglar l’averia
elèctrica. Tripulació: N, T(I) i F.
Després de la gran aventura de creuar l’Atlàntic i recórrer el Carib amb greu accident a la tornada (2014), visitar Còrcega i Sardenya (2015), el capità Ferran continua fent aventures marineres, que aquí es relaten, sempre acompanyat pel seu inseparable amic Juan Felipe, l’Almirante. L'any 2016 l'aventura va ser creuar l'Estret de Gibraltar i l'any 2017, visitar totes les illers Balears i Columbretes.
miércoles, 22 de agosto de 2012
domingo, 19 de agosto de 2012
UNA BONA SORTIDA
Avui hem fet una sortida maca: amb uns 10
nusos de vent ens hem endinsat fins la fondària de 100 metres, hem fet alguns
bords, hem anat agafant el vent per aleta cap a Tossa i després hem virat cap a
Sant Feliu. Cap incidència més enllà dels problemes que tinc amb les bateries
que no carreguen a port. Molta calor i ha acabat apareixen boira sobre el massís
de Cadiretes. Total, unes 15 milles més a anotar. Tripulació: T(I), T(II), M,
N, T i F. Com veieu, un complert!
viernes, 17 de agosto de 2012
LA PRIMERA FEINA DEL DIA
La primera feina del dia és obrir l’ordinador i mirar els models de previsió. Aquest any m’he aficionat (per culpa del Almirante!) al Zygrib, que és molt bo encara que no he aconseguit obtenir l’alçada de l¡onatge; només em dona el vent. Normalment una cosa és conseqüència de l’altre, però quan es navega pel Mediterrani s’arriba a la conclusió que no sempre és així. Després cal buscar un racó pel que es vegi el mar i comprovar que el que diu el model és veritat. Avui, sol i mosques! A partir d’aquí, es prenen les decisions...
jueves, 16 de agosto de 2012
ATRACANT AMB MÉS DE 20 NUSOS!
Avui ha estat un dia molt intens, no per les
tres hores de navegació ni per les 15 milles navegades sinó per tot el que ha
passat. Al pujar la major ha calgut resoldre un problema d’entortolligament de
la drissa. Després hem fet algunes bordades, sense que el vent baixés mai de 17
nusos. Amb només la major hi hagut moment que hem assolit una velocitat de 6
nusos. El garbí ha anat pujant i camí de S’Agaró el pilot automàtic ha tingut
una fallida; hem entrat al por ben remullats i amb un vent de quasi 30 nusos.
Restava el pitjor: l’amarratge!. Amb un vent a dins del port de més de 20 nusos
no ha estat gens senzill; després d’un intent fallit i amb l’ajut eficaç dels
auxiliars del Club Nàutic de Sant Feliu ho hem aconseguit i hem respirat tranquils
tot assaborint una cervesa. Petites aventures que suposen anar consolidant
graons. Tripulants d’avui: T(I), T(II), C, M i F.
martes, 14 de agosto de 2012
JA ESTEM A LA COSTA BRAVA
Ahir vàrem fer el viatge des de Badalona; una mica més de 40 milles, fetes en
7 hores. Les mateixes per anar a Nova York amb avió, però amb el Floquet sense
“jet lag”. A la sortida de Badalona, i durant les tres primeres hores, hi havia
una mar molt incòmode de NE que ens va castigar força; mar incomprensible, ja
que no feia vent i el dia anterior tampoc. La Mediterrània és així de complexa.
Poc a poc el vent va situar-se de SE, la mar es va tranquil·litzar
sábado, 30 de junio de 2012
90 MILLES PER LA COSTA DE BARCELONA
Una altre sortida d’entrenament amb una mica
de tot. Arranquem de Badalona a les 7 de la tarda, amb una mar tranquil·la, voregem
el port de Barcelona entre el seu tràfic, amb una posta molt bonica darrera de
Montjuic. Mentre a terra feia un calor insuportable, a la mar ens vàrem haver d’abrigar
una mica. Sopem i cuinem i sobre la una de la matinada fondegem al port de
Vallcarca. Entra una mar molt molesta, de fons ja que no hi havia vent, fins el
punt que hem d’abandonar Vallcarca i entrar, després d’una navegació molt
molesta, a descansar unes hores al port de Vilanova. Sortim a l’alba, i puc
fotografiar el sol embrutat per les partícules transportades pel vent del sud i
seguim una ruta diferent; la mar seguia molesta però es va anar calmant. Vàrem
parlar molt del “Gran Salto” ja que el temps ens atrapa!. Estones a vela només,
estones amb l’ajuda del motor (sense gènova) perquè el vent venia de proa.
Pesquem molt, sobre tot a les proximitats de Badalona (però la pesca serà
objecte d’un altre post), i a les dues de la tarda del dia següent atraquem al
port de Badalona. A l’hora de l’atrac tinc un oblit i enganxo una amarra a l’hèlix.
Em dic burro varis cops a mi mateix, però sortosament el dinar que vàrem fer al
Sant Floquet ens va treure de penes. Tripulació: FV i JF; convidat al dinar, AT.
LA DURESA DE LA VIDA MARINERA
Quan expliques als amics i coneguts la vida al mar, tothom creu que és molt bonic i romàntic. Hores i hores de guàrdia molt dura, menjar de qualsevol manera, sortides o postes del sol lletges, etc. Quan intentes explicar la veritat, no et creuen. Però ha arribat el moment de demostrar-ho i per això he penjat tres fotografies plenament representatives del patiment pel que passem els enamorats de la mar...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)











