Una altre sortida d’entrenament amb una mica
de tot. Arranquem de Badalona a les 7 de la tarda, amb una mar tranquil·la, voregem
el port de Barcelona entre el seu tràfic, amb una posta molt bonica darrera de
Montjuic. Mentre a terra feia un calor insuportable, a la mar ens vàrem haver d’abrigar
una mica. Sopem i cuinem i sobre la una de la matinada fondegem al port de
Vallcarca. Entra una mar molt molesta, de fons ja que no hi havia vent, fins el
punt que hem d’abandonar Vallcarca i entrar, després d’una navegació molt
molesta, a descansar unes hores al port de Vilanova. Sortim a l’alba, i puc
fotografiar el sol embrutat per les partícules transportades pel vent del sud i
seguim una ruta diferent; la mar seguia molesta però es va anar calmant. Vàrem
parlar molt del “Gran Salto” ja que el temps ens atrapa!. Estones a vela només,
estones amb l’ajuda del motor (sense gènova) perquè el vent venia de proa.
Pesquem molt, sobre tot a les proximitats de Badalona (però la pesca serà
objecte d’un altre post), i a les dues de la tarda del dia següent atraquem al
port de Badalona. A l’hora de l’atrac tinc un oblit i enganxo una amarra a l’hèlix.
Em dic burro varis cops a mi mateix, però sortosament el dinar que vàrem fer al
Sant Floquet ens va treure de penes. Tripulació: FV i JF; convidat al dinar, AT.
Després de la gran aventura de creuar l’Atlàntic i recórrer el Carib amb greu accident a la tornada (2014), visitar Còrcega i Sardenya (2015), el capità Ferran continua fent aventures marineres, que aquí es relaten, sempre acompanyat pel seu inseparable amic Juan Felipe, l’Almirante. L'any 2016 l'aventura va ser creuar l'Estret de Gibraltar i l'any 2017, visitar totes les illers Balears i Columbretes.
sábado, 30 de junio de 2012
LA DURESA DE LA VIDA MARINERA
Quan expliques als amics i coneguts la vida al mar, tothom creu que és molt bonic i romàntic. Hores i hores de guàrdia molt dura, menjar de qualsevol manera, sortides o postes del sol lletges, etc. Quan intentes explicar la veritat, no et creuen. Però ha arribat el moment de demostrar-ho i per això he penjat tres fotografies plenament representatives del patiment pel que passem els enamorats de la mar...
sábado, 16 de junio de 2012
QUÉ BONITA ES BADALONA, EN INVIERNO Y VERANO...
Badalona vista des
del mar, amb la seva platja, el nou passeig marítim, el pont del petroli… Teníem molta feina a fer (bomba del wàter, baixar el programa grid, tapar petits
foradets, etc...) però al final vàrem decidir a sortir a donar un vol. Poc
vent; només vàrem treure la gènova (això se’n diu anar “a la francesa” segons
alguns) però hi havia un mar de fons molest, que es veu a la fotografia. Evidentment vàrem parlar del Carib
ja que de mica en mica cal concretar les coses. Tripulació: un servidor, JF i
TC. Total, unes 6 mn. Lo just per treure’ns el cuquet durant un parell d’hores!
domingo, 10 de junio de 2012
PROCÉS A UN BONÍTOL!
1.
Captura,
per principiants i amb una canya poc propícia
2.
Esquarterament
amb falta de material adequat
3.
Preparació
culinària
a.
En
carpaccio (sense llimones i torradetes)
b.
A la
planxa (tomba i gira)
c.
Amb
tomàquet i pebrots del piquillo
d.
Marmitako
(a casa del almirante)
SEGON VIATGE A MENORCA: 25 a 28 de maig
Amb el Floquet
acabat de netejar, vàrem sortir del Port de Badalona el divendres dia 25, sobre
el migdia; això si, primer vaig carregar el gasoil no sigui que ...(els
seguidors del bloc ja m’entenen!). Les primeres tres hores de navegació van ser
dures; hi havia un garbí molt fort (l’anemòmetre va marcar durant força estona
vents aparents superiors a 20 nusos) i malgrat rissar la major i recollir una
mica de gènova, anàvem a més de set nusos. El pilot automàtic no responia bé i
la navegació era molt incòmode; confesso que va haver un moment que vaig pensar
de girar cua. El Almirante, mal pensat, va dir que per por; no és veritat. La
qüestió és que de mica en mica tots es va calmar (com havia anunciat el
Almirante, un cop sortíssim de la costa) i vàrem navegar a vela fins a les
quatre de la matinada (sense haver de canviar la configuració de les veles),
quan va caldre posar el motor per falta de vent. Durant el viatge vàrem veure
molts dofins (cinc o sis grups) i ens vàrem cruspir l’excel·lent truita de la
Sra. M. La costa de Menorca apareix poc
a poc ja que és una illa força plana. Vàrem passar per cala Pregona
(espectacular) i sobre el migdia vàrem atracar a Fornells, amb un objectiu molt
clar: la caldereta!. Aquest cop a Es Cranc; senzillament un plaer de déus.
Tarda tranqui-la: siesta, pomada, passejada i sopar al vaixell. Al dia següent,
després de menjar una magnífica ensaïmada i comprar el pa, vàrem iniciar la
tornada a Badalona. Es va haver de fer a motor ja que el poquet vent venia de
proa. Vàrem pescar un peixet (el primer amb la meva canya) que va ser objecte
de tractament culinari immediat, com podeu veure en el següent reportatge.
Vàrem omplir les hores descobrint coses del circuit d’aigües negres del Floquet
i sobretot parlant del “salto” al Carib. Sense cap més incidència digna de ser
assenyalada (més enllà del moment gintònic i del creuament nocturn amb grans
vaixells) vàrem arribar a Badalona sobre les 6 del matí, després de fer 283
milles. Un bon entrenament!. Tripulació: Juan F., Tomás i Ferran.

domingo, 3 de junio de 2012
LES DUES DARRERES AVENTURES A BALEARS
Gràcies a la col·laboració
del mestre Juan F., us incloc les derrotes dels dos darrers viatges que hem fet
a Balears: Sóller (setembre) i Fornells (maig); aquest darrer també amb el Tomás.
En total, 537 milles. El programa és molt interessant i permet
conèixer situacions durant tot el viatge: pesca de la tonyina, dinar i moment
gin tònic al pairo...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)















