SOM-HI!

Comença la temporada després de tants dies d’aturada degut a qüestions familiars. Hi ha molta feina per fer: revisar la balsa, tornar a posar la radiobalissa que el veí em va destrossar, canviar les bateries, certificat de navegació, arreglar la taula de la banyera, tema dels “rissos”, etc... Bé, avui ens hem tret una mica el mono amb una petita sortida a l’hora del garbinet. Tot perfecte: 3,5 nusos només amb gènova. Hem estat a punt de provar el tangó... Ummmm, paella de nyores!

JA ERA HORA!

Ja està fet!. Després de tants mesos d'inactivitat, hem sortir amb el Floquet (i un bon amic) a estirar la quilla per davant de les costes del Maresme. Dia de sol, amb una mica de mar de fons i vent suficient per gaudir. Tot perfecte: vaixell net, motor sense problemes, les veles han funcionat, el capità ha refrescat coneixemnts i n'h adquirit de nous, i el Floquet navega fi i ràpid com sempre.... Ara sento un cuc per dins que és la inquietud per fer noves aventures...

NO TOT SON VELES I VENTS(III)

Una magnifica infraestructura, amb un seguit de viaductes i túnels fins arriba a l'assut de Xerta. La veritat es que a dins dels túnels (un parell de quasi un kilòmetre de llarg) fa basarda. Aquest tren fa funcionar pocs anys i un enfonsament d'un túnel a l'any 1971 va servir d'excusa per tancar el tren, que era “d'ample espanyol”. Menys mal de la utilitat que ara te com a via verda. La propera?

NO TOT SON VELES I VENTS II

Al mes d'agost ja vaig dir que aquest blog nàutic també acolliria aventures amb bicicleta. El passat 16 d'0ctubre varem fer les vies verdes de la Terra Alta i Baix Ebre, uns 75 km d'anada i tornada. La tornada no dona respir ja que es una pujada continuada, amb poca pendent però que deixa baldat. Aventurers: Miguel, Pepe i Ferran. Amb el vent que feia, sobre tot a dins dels túnels, es podria dir que va estar una aventura en part nàutica. Incloc fotografies de les estacions del recorregut (alguns noms inseparables del record de la batalla de d'Ebre en 1938). Algunes estan totalment abandonades però en canvi un parell estan recuperades. Iambe varem visitar el monestir de la Fontcalda. A mes us incloc un monument suposo que del darrer bitllet despatxat; els que som massa vells recordem aquest format de bitllet de la Renfe, que tan be anaven per jugar amb els tacons de sabates. Com ho feríem ara amb el tros de paperet que donen?

QUIN PAL!

Esperant aquests dies per sortir a navegar i TEMPORAL DE LLEVANT, amb onades de fins a 8 metres a la costa catalana. Que hi farem! Així es la vida d'un capita que encara no esta jubilat!. Ja vindran millors dies...

COMENÇA EL VIATGE DEL JU

La Judit, el Marc i la Trufa ja han sortit de Badalona per complir el seu somni de donar la volta al mon. La darrera nit els vaig anar a acomiadar, amb el desig que tot surti com ells volen, Es d'admirar el seu somni, especialment pel que suposa de canvi radical de plantejament de la seva vida. Espero anar tenint noticies d'ells que aniré publicant al blog. Primer Canàries, després el Carib i després ...

EL FLOQUET HA TORNAT A BADALONA

Ahir varem tornar el Floquet a Badalona, un viatge de mes de 7 hores que varem haver de fer a motor. El temps estava insegur, amb anunci de tramuntana. Varem trobar una finestra i la mar ens van respectar a la primer part del viatge. Peró a partir de Mataró varem trobar un mar fort, amb vent de garbí i amb un moviment molest perquè ens venia pràcticament de traves. Varem arribar a Badalona una mica cansats però contents. Despres de la comoditat del atracament a Sant feliu, varem resoldre sense problemes el Bravo 72.

Balanç nàutic de l'estiu: hem navegat força, la tripulació esta entrenada, el tema de les veles el tenim superat malgrat que cal perfeccionar algunes coses de la major. Ara cal afrontar la temporada d'hivern amb voluntat d'anar avançant, travessa a Menorca inclosa. Tripulació d'ahir: Nekane, Temi i Ferran. Aquest darrer apunt l'acompanyo d'algunes fotografies de la cost de la Selva i del Maresme: hi han llocs encara conservats mentre que d'altres la pressió urbanística ha fet veritables estralls. Peró d'això en parlarem un altre dia. Deixem un racó per la melancolia...