lunes, 1 de junio de 2015

DEL PORT DE MAÓ A SANTA TERESA DE GALLURA (SARDENYA)

Unes 258 milles fetes en unes 40 hores, amb un temps molt encalmat (a vegades amb calma total) i que ens ha obligat a anar en motor quasi tot el recorregut. Per tant, es va aconseguir torejar la tramuntana. A la sortida de port vàrem poder presenciar la regata Maxi Maó, de grans velers, als que vàrem poder contemplar de prop. La travessia va ser rutinària, sense cap problema i tot va funcionar perfectament. Per dues vegades va picar un gran peix (tonyina?) però no portàvem la canya adequada i es va trencar el fil, cosa que ens va frustrar una mica. També durant hores vàrem tenir un polissó a bord, que fins i tot es va deixar acariciar mentre descansava del seu viatja. A l’arribar vàrem fondejar unes hores a la badia de Villa Vicentelli i després del descans ens vàrem dirigir al port de Santa Teresa de Gallura, on vàrem atracar a dos quarts de dues del dia 30 de maig (sant Ferran) després de fer 73 litres de gasoil, que va ser els nostre consum des de Maó, a uns 6 nusos i 1proximadament 1500 revolucions del motor. 










miércoles, 27 de mayo de 2015

CIUTADELLA I COSTA SUR DE MENORCA

La tramuntana ens ha obligat a anar a Menorca abans de saltar al Còrsega i Sardenya. Hem recorregut la costa sud, des de Ciutadella a Maó, la més protegida






ELS PREPARATIUS

Fer noves instal·lacions al Floquet (AIS, per exemple), portar-lo al varador per netejar el casc, arreglar la capota i el lazzy, neteja a fons, fer els subministraments...fins i tot canviar de bandera. Algun dia faré un comentari en profunditat de quan equivocada està la política del nostre país en relació a la nàutica esportiva.





UNA NOVA AVENTURA

L’any 2014 va ser l’any de l’aventura del Carib. Vaig partir de Las Palmas de Gran Canaria, travessar l’Atlàntic fins a Martinica, visitar les illes del Carib i a la tornada se’ns va trencar el pal del Jafam a més de 600 milles de Saint Martin, on va acabar la nostra aventura. Tot està explicat al bloc 2014gransalto.blogspot.com i per aquesta causa aquest bloc ha tingut un silenci tan llarg
Aquest any 2015 l’objectiu és anar fins l’estret de Bonifaci i conèixer una mica de Còrsega i Sardenya. Hem partit de Badalona el dia 25 de maig i hem anat fins a Menorca, on ara estem, a l’espera que passi la tramuntana i puguem fer el salt a Sardenya.

En aquesta nova aventura, que podreu seguir per aquest bloc, hi participen Tomás, Quim, Juan Felipe i Ferran. Us adjuntem la fotografia de la sortida de Badalona i la ruta prevista.



viernes, 8 de noviembre de 2013

JA HA COMENÇAT LA GRAN AVENTURA

El JafamIII va sortir el dia 1 de novembre del port de Badalona, rumb a Canàries. El dia 8 de gener de 2014 està prevista la sortida del GS cap a les illes del Carib.
 Per seguir de prop l’aventura:

2014gransalto.blogspot.com

sábado, 14 de septiembre de 2013

JA TENIM LOGO PEL GS!

L’ha fet en Roger Hombravella, a qui li donem el nostre agraïment. Mostra les tres xemeneies tan representatives del port de Badalona (encara que estiguin a San Adrià), una d’elles convertida en palmera com símbol del Carib a on volem arribar. El semicercle groc és un sol ponent que marca el camí on ens dirigim. A la base el nom de l’aventura i el port de sortida i arribada, en blau,  com el mar.

A  mi m’agrada molt, és simbòlic i té força.


QUASI 100 MILLES D'ENTRENAMENT PEL GS SOTA LA PLUJA


Un entrenament de dos dies, en situació meteorològica molt diferent. Vàrem navegar fins a Torredembarra, on es va passar la nit, per tornar el dia següent, amb parada al port d’Aiguadolç per a fer gasoil. En total unes 21 hores de navegació, amb un promig de 4,6 nusos i una punta de 7,5 nusos. Assistents: JF, TS i FV.


Van ser dos dies molt diferents. El primer amb pluja, vent fort (de fins 21 nusos), a ratxes, amb onades a moments de 1,5 metres... Vàrem anar a vela i amb molta feina: agafar  rissos, reduir gènova, navegar sense pilot automàtic... va ser un no parar però el Floquet navega perfectament i se’l nota segur. Abans d’arribar a destí, es va obrir le cel i va sortir el sol. En canvi, el segon dia amb poquíssim vent (fins al punt que l’anemòmetre va arribar a marcar zero) el que ens va obligar a anar tot el viatge a motor, amb la major posada per estabilitzar el vaixell. La darrera part del viatge va ser molesta degut a una forta mar de fons que era restes de la tramuntana del dia abans. Travessar el canal d’entrada al port de Barcelona amb un petit veler requereix una forta atenció tan per sortejar els monstres ancorats com els que surten per la bocana.






Aquestes llargues hores de navegació van servir per entrenar les maniobres nàutiques, provar el nou programa de navegació del Almirante que s’alimenta dia a dia amb les dades meteorològiques i que es mostra molt precís, parlar molt del GS i concretar els temes de subministraments i menús. 


Hi va haver també espai per la gastronomia: la sempre excel·lent truita de la santa de JF, l’empanada de l’Ana i el bacallà al pil pil. I un sopar a Torredembarra,,,