TRES DIES D'ENTRENAMENT PEL GS!

Objectius

Navegació de tres dies com entrenament pel GS i a la vegada examen pels aspirants declarats (TS i AT), aspirants parcials (TC) i aspirants mai se sap (NA) sota la direcció de JF i FV. L’examen és de destresa nàutica però sobretot d’aptitud per la convivència.  A banda de la feina de navegació es va parlar molt del Carib, sobretot del tema avituallament i de la vida a bord. Es va establir el calendari quasi definitiu per l’anada a Canàries i la sortida definitiva. En total una navegació de 125,7 milles, amb una velocitat màxima de 7,8 nusos.

L’anada

L’anada vàrem tenir vent de proa, que ens va permetre cenyir, però hi havia un marejol bastant fort amb trams de maror (amb onades de fins 2,5 m) com a conseqüència de la tramuntana dels dies anteriors. La navegació va ser bona, a vela fins que el vent es va encalmar i sense necessitat de bords. Resseguir la costa del Maresme permet comprovar les bestieses urbanístiques que s’han fet; en canvi, el massís de Cadiretes encara mostra un bon grau de conservació. Com a conseqüència del mal temps. En principi no hi havia lloc per atacar al port de Sant Feliu però finalment es van compadir i va ser possible atracar al Floquet per una nit a un racó del contradic, abarloats entre iots de gran eslora., molt xulo ell...

Menjar a bord

No és gens senzill cuinar a bord: cal baixar a la cuina, l’espai és molt reduït, tot es mou, etc.... Fins i tot posar fer cafè pot ser una gran aventura segons sigui l’estat de la mar. Per una travessa de pocs dies, la solució és portar el menjar fet des de casa. Així varem solucionar el primer dia i part del segon: una excel·lent truita de patates de la Santa d’en JF i dues meravelloses empanades (de carn i de tonyina) fetes per la filla de la Santa i d’en JF van ser degustades per la tripulació sotmesa a un dur entrenament. També un aperitiu generós (patates fregides, olives farcides, llaunes, escopinyes amb tabasco especialitat TC!) responsabilitat de NA ajuda a recuperar energia. El viatge de tornada el vàrem resoldre amb entrepans que són també una bona solució. I el moment estel·lar era la paella que fa prometre fer FV amb peix de la Costa Brava, però aquest es va negar fer-la escorats i amb fort vent i per això ens vàrem refugiar a la badia de S’Agaró. També hi ha el moment “gintònic” que sol coincidir amb la posta del sol. La fruita és una bona solució sobretot quan el mar no està gens plàcid. I per suposat, la innovació anomenada “préssec emborratxat” va ser molt apreciada per tota la tripulació.

Ancorats a S’Agaró

Encara que la primera intenció del segon dia era anar resseguint la costa cap el nord, a l’alçada de Palamós el vent superava els 25 nusos, situació incompatible amb fer la paella. Es va prendre la decisió d’ancorar a la badia de S’Agaró i ho varem fer enmig de grans iots amb tripulació uniformada i tot. L’operació de tirar l’àncora va ser perfecte, sota la direcció del  Almirante, i vet ací que el Floquet va quedar situat en un entorn espectacular, sentint la proximitat del fantasma d’Ava Gardner i les seves aventures amb el torero Mario Cabré pels entorns de la Gavina. El programa va estar clar des del primer moment: bany i paella. La paella no va ser la millor del món perquè feia falta molt arròs per la gana que hi havia i la paellera i els focs eren petits. Els resultats els podeu apreciar en les fotografies acompanyants i es va regar amb un vi fresquet. S’Agaró i paella: bona combinació!. Després de descansar una mica varem visitar la mítica Cala Vigatà de NA amb el mar encalmat. L’entrada al port de Sant Feliu va coincidir amb una magnifica posta de sol. Dia complert

El retorn a Badalona

El tercer dia va ser el de retorn a Badalona, amb una tripulació reduïda (JF, NA i FV). Des del primer moment ens va acompanyar una forta garbinada, amb vents aparents a l’entorn de 20 nusos i amb puntes de 25. Vàrem anar a vela la major part del viatge, a base de bords per allunyar-nos de la costa a la que de nou ens hi portava el vent, com podeu veure al track. El Floquet té molt drap i és un vaixell ardent; vàrem anar regulant la màquina a base de recollir genova i rissos (fins a dos en el moment de màxim vent). Amb tant bord, l’operació ens sortia redona i força ràpida. Una ensenyança clara del Almirante: un veler és per anar a vela i encara que quan les condicions són dures, la primera intenció pot ser posar motor, això és un error. Malgrat l’onatge i el vent, vàrem navegar molt millor i més ràpid que l’estiu passat amb circumstàncies similars quan vaig recollir  veles. L’escora era notable i la regala molt a prop de l’aigua. Quasi cap vaixell al mar encara que si vàrem veure vaixells de pesca. La posta de sol va ser també molt bonica i va sortir una lluna espectacular, molt difícil de fotografiar. Al final el temps es va encalmar i el darrer tram  vàrem posar motor per no arribar a les tantes; tot i així vàrem atracar a Badalona a les dotze de la nit, cansats i satisfets després de quasi dotze hores de viatge.

Veles i vents (reflexió)

La navegació és pura física; amb un mateix vent, segons quin sigui la configuració de les veles, el resultat és molt diferent. Tot és un difícil equilibri en el que guanya algunes dècimes de nus depèn de la vela desplegada, de la posició de l’escota de la major, del trimat de la genova, etc... És tot un repte continu amb resultats i errors objectius. A més és una qüestió d’escala: l’experiència et diu què es pot superar sense problemes malgrat hi hagi una por prèvia. I un cop superat (per exemple, anar a 25 nusos amb vela) ja et planteges el següent repte. O al menys així ho veig jo...

Conclusions

Una bona experiència: tenim il·lusió, tenim ganes, tenim tripulació... encara resta molt per fer però el GS està cada vegada més a prop.  Aquests dies hem parlat molt de l’aventura i l’entrenament ha estat positiu. Unes milles que si hi ha sort seran les que haurem  de recorre diàriament durant 21 dies...