Malgrat que ja fa
quasi quinze dies que el Floquet ja està a Badalona, la feina m’ha impedit
explicar la tornada que va ser una mica èpica. La previsió de vents era bona
fins al migdia i després anunciava vent de fins a 20 nusos, de garbí. Vàrem sortir
de SFG a dos quarts de deu del matí i fins a Lloret el vent va ser pràcticament
zero: vàrem poder fotografiar un grup de cormorans com si estesin en un estany.
Un cop més, el viatge ens dona l'ocasió de veure les destrosses que un determinat model urbanístic
ha provocat a les costes del Maresme. Després de menjar una truita molt bona de la N, el vent va anar pujant i al
punt de la una ja era d’uns 14 nusos, de 220º, moment que vàrem treure les veles
i anàvem a més de 5 nusos. A les tres el vent va superar els 20 nusos i a més venia d'una direcció que ens impedia navegar be, i vaig recollir
veles, maniobra criticada a posteriori pel “almirante” que diu que un veler
sempre ha de portar veles. Les darreres tres hores van ser amb vents de 25-30
nusos i onades d’un metre que ens entraven per
l’amura de babord. Déu n’hi do com
saltàvem les onades. El Floquet es va portar molt be i el pilot automàtic no va
fallar que és el que més temia jo. Ens vàrem remullar de valent a la banyera i
sobre a dos quarts de sis vàrem entrar al port de Badalona sense més problemes.
Un gintònic de l’amic Agustín es va treure les angoixes, malgrat que no vàrem poder
menjar els entrecots que un servidor havia comprat. Tres conclusions (ja
sabudes) d’aquesta petita aventura: a) al Mediterrani l’estat del mar pot
canviar ràpidament, b) sempre cal conservar una mica de vela i 3) pots anar a
30 nusos de vent i amb onades d’un metro i no enfonsar-te. Unes 40 milles més a
anotar. Protagonistes: T(I), N i F.
No hay comentarios:
Publicar un comentario