El
dia 15 abandonem el port de La Savina per fondejar front a la platja d’en
Borràs, on dinàrem per dirigir-nos de nou al port d’Eivissa.
A l’endemà,
després d’abandonar el port i dinar fondejats a una cala propera, vam navegar
fins a Sta. Eulàlia per a desembarcar al convidat, posant després proa a la
península. El temps ja el teníem just i en lloc d’anar a Columbretes, la decisió
va ser posar proa a St. Carles, al delta de l’Ebre. Al navegar a prop de l’illa
Conejera vàrem completar les nostres 7 illes. Hi havia una mar forta de fons
que va fer incòmodes les primeres hores de navegació però després es va anar
calmant.
També observàrem de prop el nyap de la Plataforma Castor, que tants
diners es ha costat a tots. Vista de relativament a prop, és impressionant.
La
nostra arribada a St. Carles va ser sobre la 1 del migdia, amb una destinació
mítica: dinar a Casa Asmundo, on no podien faltar les caixetes; al dinar es va
incorporar JA per fer el darrer tram del viatge. La Marina St. Carles es va
agradar molt i la piscina en front del mar no té preu. A les 12 de la nit,
després d’un bon sopar d’acomiadament, va arribar l’hora de posar rumb a
Badalona, on arribàrem a mitja tarda del diumenge 18 de juny, donada per
acabada l’aventura de 2017. La sortida de nit del port de St. Carles es molt
complexa per la quantitat de tota mena de llums indicadors, però “el almirante”
ho va fer francament bé.