miércoles, 22 de abril de 2009

EL VIATGE DEL TANIT: UN SOMNI TRUNCAT

El TANIT és un veler de poc més de 12 metres d'eslora. Una parella francesa (ell Florent, ella Chloé) de 25 i 27 anys van decidir realitzar el seu somni: la volta el mon, acompanyats pel seu fill de tres anys en el moment del inici del viatge (26 de juliol de 2008). Van creuar el Golf de Gascunya, van recorre les costes espanyoles del Cantàbric, van baixar tota la costa de Portugal, van travessar l'estret de Gibraltar, van tocar Alacant, Formentera, Tunísia, després van entrar al Mar Roig pel Canal de Sues. Malauradament van tenir una topada amb els pirates a la costa de Iemen (a finals de març de 2009) que va provocar la mort de'n Florent. Hi ha publicat el seu blog a on descriuen tots els seus plantejaments i també tots els detalls el viatge fins la vigília del tràgic final. Val la pena llegir-lo: www.tanit.over-blog.fr.



lunes, 20 de abril de 2009

HEM SORTIT PER DAVANT DE BADALONA

Avui hem sortit unes hores per davant de Badalona. Hi havia poc vent, que amb el pas de les hores ha amainat encara més. La tripulació d'avui: Judit, Marc, Ester, Juanjo, Pere i Ferran. Hem parlat del salt a Formentera. S'acosta el dia hi ha molta feina per fer: pintar baixos, canviar bateries, revisar motor, etc.

domingo, 19 de abril de 2009

US PRESENTO AL FLOQUET FORA DE L’AIGUA

A aquesta adreça electrònica hi trobareu les seves característiques tècniques:
PER COMENÇAR, UNA MICA D’HISTÒRIA

El mar sempre m’ha atret fortament, potser degut a les lectures juvenils de Jules Verne. Després, la meva professió (biòleg marí) també ha estat molt relacionada amb el mar. Un vell somni: tenir un vaixell i navegar. Diverses circumstàncies de la vida han retardat la seva materialització. Però finalment, i espero arribar a temps, em vaig decidir: títol de PEE (abril 2007), PI (juny 2007) i CI (juny 2008), amb la Rosa i en Manolo (Escola Nàutica Sant Cugat) com a mestres. En el mes de juny de 2007 varem comprar (amb la Mercè la meva dona) un magnífic veler de 40 peus que el seu primer propietari va cuidar i equipar molt bé. Vaig tenir l’immensa sort de conèixer al Marc, un autèntic capità de iot fet desde petit, que amb paciència m’ha ensenyat la pràctica de la navegació a vela; diu que soc inconstant però atent!. Ara penso que ja puc començar a volar sol i en aquest blog vull anar explicant les meves petites aventures. Té una certa composant d’exhibicionisme, és cert, però també pot ser d’interès per qui vulgui fer el mateix camí. Bona mar!